Accés Obert

Open Access, o Accés Obert, significa l'accés lliure i gratuït en la xarxa a la literatura científica, fet que implica el dipòsit en un arxiu obert, que permet la lectura, descàrrega, còpia, distribució, impressió, cerca o enllaç als textos complets, sense barreres econòmiques, legals o tècniques. El concepte d'accés obert inclou també el caràcter accessible i integrable de l'arquitectura informàtica en què es basa.

L'únic rol del copyright en aquest domini es basa a donar als autors el control sobre la integritat dels seus treballs i el dret a ser adequadament reconeguts o citats. Si els autors han cedit els drets d'explotació, de manera exclusiva o no, a través de contracte a un editor, l'accés a la seua obra dependrà de la política de l'editor sobre aquest tema.

Així doncs, l'accés obert consisteix a eliminar les barreres econòmiques (accés gratuït) i a eliminar la majoria de les restriccions d'ús de les publicacions científiques (que es puga utilitzar i reutilitzar la informació sense necessitat de sol·licitar permís a l'autor).

L'accés obert a la comunicació científica millora la qualitat de les dades i minimitza els casos de duplicacions en la investigació, alhora que facilita la lluita contra el frau i accelera el progrés científic.

Major visibilitat, ús i impacte

Per als investigadors, l'accés obert fa més visibles les seues publicacions perquè els repositoris són recol·lectats per múltiples recursos (per exemple, per Google Acadèmic), i, per tant, són més utilitzades, i poden ser més citades, fet que repercuteix molt positivament en l'avaluació de la seua activitat investigadora i el seu prestigi. A més, a través dels repositoris, es garanteix la preservació a llarg termini de les dades i documents dipositats en aquests.

En multiplicar els lectors, augmenten les possibilitats que el nostre treball siga citat. És el que es coneix com Open Access Citation Advantage.

Les institucions també es beneficien d'aquest prestigi i visibilitat, que n’augmenta la transparència a l'hora de retre comptes a la societat sobre els resultats de les inversions públiques en investigació.

La societat en general pot gaudir d'un accés obert a la ciència i rendibilitza les inversions públiques, atès que no es dupliquen investigacions, alhora que la reutilització dels continguts en millora la qualitat i s'accelera la transferència del coneixement. A més, tots els països, independentment del seu nivell de desenvolupament, poden accedir a la informació.

Immediatesa

El sistema en línia de lliurament d'articles, la revisió i publicació d’aquests possibilita un accés més ràpid i directe als resultats de les investigacions. Es pot fer pública la versió d'un article acceptat per a la publicació sense necessitat d'esperar que siga definitivament publicat, fet que redueix el temps entre la publicació i la primera cita (early advantage).

Major garantia de preservació

Els repositoris institucionals garanteixen la preservació, al contrari que en altres serveis, com són els portals de revistes electròniques, webs personals, etc.

Serveis de valor afegit

Els repositoris poden oferir serveis addicionals, com ara sistemes avançats de consulta i navegació, accés i cerques a text complet, serveis d'alerta en línia, estadístiques de consultes i descàrregues, possibilitat d'elaboració de currículums, etc.

Per a aconseguir aquest accés lliure i gratuït en la xarxa és necessari que la informació siga fàcilment localitzable. Es parla de dues vies per a aconseguir l'accés obert:

  • via verda: dipòsit en repositoris
  • via daurada: dipòsit en revistes que permeten l'Open Access

Un repositori és un arxiu digital que reuneix, preserva i difon en accés obert la producció científica d'una institució o d'una àrea temàtica, d'una forma organitzada. La ruta verda consisteix a fer que els investigadors dipositen (autoarxivament) una versió dels seus articles publicats en repositoris institucionals o temàtics i es considera que és la via òptima per a aconseguir el 100% d'accés obert, ja que no depèn de cap canvi en el model editorial i pot estar subjecte a mandat de les institucions.

Els autors posen disponibles en accés obert una versió dels articles que han publicat en revistes tradicionals o d'accés obert.

Dipositar no s’ha de confondre amb publicar. El dipòsit en els repositoris és una manera de comunicar públicament, que augmenta la visibilitat i la difusió dels treballs dels investigadors.

La Universitat Politècnica de València compta amb un repositori institucional, RiuNet, des del qual es pot accedir a la producció científica de la institució, que respecta els drets de l'autor.

Per a poder realitzar la difusió dels seus treballs a través d'un repositori és imprescindible que els investigadors sàpiguen gestionar i conservar els drets sobre les seues publicacions i evitar cedir-los íntegrament a les editorials.

En tot cas, la majoria de les editorials permeten als autors el dipòsit de la versió d'autor (el manuscrit original que els autors envien a una revista i que finalment és acceptat per a la publicació i que només conté el text de l'article, sense la maquetació de l'editorial, ni els logos, la paginació, la informació de la revista, etc.) dels seus articles en els repositoris, sovint després d'un període d'embargament (temps d'espera des que l'article es publica fins que es pot difondre en accés obert).

La Ruta daurada consisteix en la publicació en revistes d'accés obert, revistes científiques amb revisió per experts (peer-review) amb uns continguts que estan accessibles sense necessitat de compra o subscripció. Són diversos els directoris per a trobar revistes OA i les plataformes per a treballar-hi.

La Universitat Politècnica de València compta amb la plataforma PoliPapers, que utilitza el sistema OJS, per a la publicació de revistes científiques de la universitat en accés obert.

L'accés obert no implica una menor qualitat dels articles publicats, ja que la selecció d'aquests es basa també en l'avaluació d'experts. Així, cada vegada són més les revistes en accés obert que es troben en els principals índexs de qualitat; Journal Citation Report i del Scimago Journal Rank ja inclouen està informació en les seues últimes edicions.

Les revistes d'accés obert donen accés en línia al text complet dels seus articles per a tothom, sense cap cost. Però l'edició d'aquestes revistes implica unes despeses que poden ser finançades de diverses maneres: o subvencions d'institucions públiques, agències de finançament, col·legis professionals, etc. o publicitat o mitjançant el pagament de les APC (article processing charges).

Els autors, normalment a través dels fons de les seues institucions o amb càrrec als seus projectes d'investigació, paguen una quantitat de diners, que pot arribar fins a 4.000 dòlars (més car com més prestigiosa siga la revista) perquè el seu article estiga disponible en accés obert. Aquestes taxes es poden pagar en revistes que ofereixen tots els articles en accés obert o en revistes que combinen articles en accés obert amb articles en accés tancat (model híbrid). L'eina Master Journal List permet consultar les APC d'aquelles revistes en accés obert incloses en la Web of Science (requereix identificació).


Monitorizar l'accés obert a nivell institucional i donar a conèixer els resultats, es converteix en un exercici de transparència amb la comunitat científica internacional.

Per aquesta raó la Biblioteca UPV publica a través d'aquest portal, un Monitor d'Accés Obert de caràcter anual, estant publicats fins eixe moment:

Tornar

Entorn de l'accés obert

L'Accés Obert afavoreix el creixement científic, el desenvolupament i la competitivitat, així que les diferents administracions públiques estan donant suport a aquest moviment.

El moviment d'accés obert ha anat evolucionant i prenent forma a través de les declaracions internacionals:

El document Deu anys des de la Budapest Open Access Initiative: cap a l'obert per defecte inclou unes recomanacions que han de marcar els pròxims 10 anys, que abasta tant polítiques, com llicències, infraestructures o treball de promoció.

La importància creixent del moviment d'accés obert ha impulsat les institucions i entitats finançadores a adoptar polítiques d'accés obert que recomanen o obliguen els autors a dipositar-ne les publicacions en repositoris d'accés obert. L'adopció de mandats per les institucions és una de les mesures més efectives per a fomentar l'accés obert entre la comunitat acadèmica i disminuir les reticències que molts autors manifesten respecte a l'accés obert.

La Política institucional d'accés obert de la Universitat Politècnica de València va ser aprovada pel Consell de Govern el 21 de juliol de 2011 i té la finalitat d’“assegurar la màxima visibilitat dels resultats d'investigació, innovació, formació i transferència de la Universitat Politècnica de València”. Com a membres de la comunitat universitària hem de ser coneixedors de les implicacions que aquesta política té a l'hora de difondre el coneixement generat a la UPV i participar en aquest procés de manera activa:

  • La UPV sol·licita als seus membres que dipositen en RiuNet les seues publicacions acadèmiques i científiques.
  • La UPV incentiva el dipòsit de publicacions, programari desenvolupat i objectes d'aprenentatge en RiuNet.
  • La UPV recomana als seus autors que publiquen els resultats de les seues investigacions en revistes amb polítiques d'accés obert que permeten el dipòsit dels treballs en repositoris oberts.
  • La UPV recomana que els autors autoritzen l'Editorial UPV per a dipositar en RiuNet les publicacions resultat de la seua activitat acadèmica canalitzades a través d'aquesta.
  • La UPV promou entre l'alumnat la difusió en obert dels seus treballs acadèmics des de RiuNet.
  • La UPV es compromet a complir els estàndards que garantisquen la preservació, accés, interoperabilitat i visibilitat dels continguts allotjats en RiuNet.
  • La UPV vetla pels drets d'autor i propietat intel·lectual dels continguts dipositats en RiuNet.
  • La UPV promou l'edició de revistes científiques d'accés obert des de la plataforma institucional PoliPapers.

A Espanya, seguint les recomanacions de la Comissió Europea, les institucions públiques han desenvolupat diferents iniciatives legislatives en suport de l'Open Access. Cal destacar-ne per la importància en el món universitari:

Des de la Comissió Europea trobem recomanacions i finançament en el marc del pla Horitzó 2020, el programa de finançament de la investigació per a la UE en el període 2014-2020, amb l'objectiu que tota la producció científica realitzada amb aquest finançament siga accessible.

Es proposen dues vies:

  • els editors posen a disposició en internet directament els articles, i la Comissió Europea assumeix els costos de publicació,
  • els investigadors dipositen els seus articles en accés obert, dins dels 6 mesos següents a la publicació (12 mesos en el cas de ciències socials i humanitats).

Se recomienda a los países miembros a seguir esta política de publicación en abierto de los resultados de las investigaciones financiadas con fondos públicos.

La Agenda Digital Europea y la Unión por la Innovación completan, con el plan Horizonte 2020, el marco que regirá las políticas de innovación e investigación de Europa en los próximos años, con el Open Access como elemento fundamental.

El nou programa marc, Horitzó Europa (2021-2027), aporta per la publicació dels resultats de la investigació finançada amb fons públics:
  • La publicació resultant haurà de depositar-se en obert en un repositori:
    • En la seua versió definitiva o postprint
    • Com a més tard en el mateix moment de la publicació en revista
    • Amb tota la informació necessària per a validar els resultats de la investigació
    • Amb les metadades completes
  • L'autor ha de conservar els suficients drets d'autor per a poder facilitar la publicació en accés obert, a més:
    • La publicació haurà de depositar-se amb llicència CC-BY o similar
    • Les metadades hauran de depositar-se amb llicència CC0
  • Només es podran presentar com a costos elegibles per a la publicació els destinats a publicar en revistes totalment obertes.
Per a la gestió de les dades d'investigació:
  • Gestionar les dades sota els principis FAIR
  • Fer i mantenir un Pla de Gestió de Dades
  • Depositar l'abans possibles les dades en un repositori
  • Llicències:
    • Baix llicencia CC-BY o CC0, seguint la màxima de tan obert com es puga, tan tancat com siga necessari
    • Depositar les metadades sota una llicència CC0
  • Proporcionar al repositori qualsevol informació rellevant per a la validació o reutilització de les dades

La cOAlition S és una iniciativa formada per la Comissió Europea i el European Research Council juntament amb el suport de diverses agències de finançament de la investigació científica

Al setembre de 2018 va desenvolupar el conegut Pla S, la finalitat de la qual és que, a partir de l'1 de gener de 2021, totes les publicacions acadèmiques finançades per agències adherides al Pla S estiguen accessibles en Accés Obert des del moment de la publicació

L'eina Journal Checker Tool ens permet saber si una revista compleix amb els requisits del Pla S.

Es poden consultar els aspectes més importants del Pla S en la presentació realitzada el 27/05/2020 per Johan Rooryck en un seminari web o webinar organitzat per OpenAIRE.

Per a complir amb l'objectiu del Pla S s'estableixen 10 principis, alguns dels quals afecten directament els investigadors:

  1. Els autors o les seues institucions han de retenir el copyright de les seues publicacions i recomanar la publicació amb una llicència CC BY.
  2. Les agències de finançament desenvoluparan criteris que han de complir les revistes d'Accés Obert, les plataformes d'Accés Obert i els repositoris per a oferir serveis d'alta qualitat.
  3. Les agències de finançament donaran suport a les revistes i plataformes d'Accés Obert quan no tinguen alts nivells de qualitat.
  4. Les despeses per a publicar en Accés Obert seran sufragades per les agències de finançament o les institucions d'investigació, no pels investigadors.
  5. Les despeses per a publicar en Accés Obert han de ser transparents tant per al  propi mercat com per a les agències de finançament.
  6. Les agències de finançament animen els governs, universitats, biblioteques, etc., a alinear-ne les estratègies, polítiques i pràctiques per a garantir la transparència.
  7. Aquests principis són aplicables a tots els tipus de publicacions acadèmiques. No obstant això, l'Accés Obert a monografies i capítols de llibres tindran un termini d'aplicació més extens.
  8. Les agències de finançament no donaran suport al model híbrid de publicació. Tanmateix, per a facilitar la transició cap a un model de publicació en Accés Obert, les agències de finançament donaran suport econòmicament a acords que faciliten aquesta transició.
  9. Les agències de finançament monitoraran el compliment d'aquests principis. En cas que els beneficiaris del finançament no els complisquen, se'ls sancionarà.
  10. Les agències de finançament, quan avaluen la producció investigadora per a la presa de decisió en l'assignació de fons econòmics, valoraran els mèrits de les publicacions i no consideraran aspectes com ara el canal de publicació, el seu factor d'impacte o l'editor. La COAlitionS dona suport als principis de la Declaració de San Francisco sobre l'Avaluació de la Investigació (DORA)

Rutes de compliment per als investigadors

Hi ha tres rutes per a complir amb l'objectiu principal del Pla S:

  1. Ruta daurada i diamant:
    • Publicació en revistes o plataformes d'Accés Obert
    • Els finançadors donaran suport econòmic per al pagament dels costos de publicació
  2. Ruta verda:
    • Publicació en revistes híbrides o amb un model de subscripció
    • Els autors han de dipositar en un repositori la versió editorial de l'article o la versió acceptada després de la revisió per experts, que ha d’estar disponible en Accés Obert de manera immediata des del moment de la publicació de l'article en la revista (sense períodes d'embargament)
    • Els finançadors NO donaran suport econòmic per al pagament dels costos de publicació
  3. Ruta transformativa:
    • Publicació en revistes híbrides o amb un model de subscripció
    • Publicació en revistes amb llicències transformatives
    • els finançadors que podran donar suport econòmic per al pagament dels costos de publicació fins al 31 de desembre de 2024

La cOAlition S està treballant amb diferents iniciatives (DOAJ, OpenDOAR, SHERPA/RoMEO, ESAC, etc.) per a desenvolupar una eina que permeta als investigadors identificar si les diferents plataformes de publicació compleixen amb els requisits del Pla S.

Encara que com a regla general els articles han d'estar en CC BY 4.0, es poden aplicar diverses excepcions:

  • S'accepta l'ús de llicències CC BY-SA 4.0 i CC0 de domini públic
  • Es pot aprovar l'ús de llicències CC BY-ND per a determinats articles després de la petició i justificació prèvies dels autors
  • El contingut de tercers (per exemple, imatges o gràfics) queda exempt dels requisits

 

Llicències transformatives

Les llicències transformatives són diferents estratègies per a fomentar la transició d'un model de subscripció cap a un model de publicació en Accés Obert. Actualment es preveuen tres tipus d'estratègies:

  1. Acords transformatius: acords entre biblioteques i editorials, en línia amb la iniciativa OA2020, per a canviar els costos per subscripció per costos per la publicació en Accés Obert.
  2. Acords-model transformatius: acords entre biblioteques i editorials, especialment les de mida reduïda i de societats científiques, per a facilitar la transició cap a una publicació en Accés Obert.
  3. Revistes transformatives: revistes amb un model de subscripció o híbrid que estan en procés de transició cap a un model basat en l'Accés Obert. Aquestes revistes hauran de complir diverses condicions, entre les quals estan:
    • Increment anual del contingut en Accés Obert com a mínim un 5% en termes absoluts i almenys un 15% en termes relatius
    • Compromís públic de canvi a un model basat en l'Accés Obert, una vegada que el 75% dels continguts de la revista estiguen en Accés Obert

 

Suport a la qualitat en revistes i plataformes d'Accés Obert

Hi ha una gran quantitat de revistes i plataformes d'Accés Obert amb diferents models de negoci. La cOAlition S està estudiant els camps i disciplines amb falta de revistes i plataformes de qualitat en Accés Obert. A través d'aquesta anàlisi, establirà diferents polítiques i incentius per a crear noves revistes i plataformes o bé la transició cap a l'Accés Obert de revistes existents.

Monitoratge i sancions

Els diferents membres de la cOAlition S adequaran les seues convocatòries de finançament als principis del Pla S i establiran mecanismes per al monitoratge del seu compliment i possible sanció en cas d'incompliment.

Les possibles sancions poden incloure: retenció dels fons de les subvencions, no considerar les publicacions no conformes com a part de l'historial d'un investigador en les sol·licituds de subvenció i/o l'exclusió en futures convocatòries de finançament dels beneficiaris de la subvenció que no complisquen amb els requisits

Data d'aplicació

Els membres de la cOAlition S hauran d'aplicar els principis del Pla S en les convocatòries publicades a partir de l'1 de gener de 2021. La cOAlition S recomana que els membres que puguen apliquen el Pla S en les subvencions atorgades a partir de l'1 de gener de 2021.

Criteris bàsics obligatoris

  • Qualitat: les polítiques de revisió s’han d'ajustar als estàndards de cada disciplina seguint els criteris del Committee on Publication Ethics (COPE). Aquestes polítiques han de ser públiques, especialment, han d’indicar que el pagament de taxes de publicació no afectarà el procés d'acceptació del treball
  • Transparència: a més d'una descripció detallada sobre les polítiques i el procés per a l'avaluació de treballs, s'han de publicar una sèrie d'estadístiques bàsiques:
    • Nombre d'enviaments
    • Nombre de revisions sol·licitades
    • Nombre de revisions rebudes
    • Ràtio de treballs acceptats
    • Temps mitjà entre l'enviament i la publicació
  • Copyright: s'ha de permetre la retenció dels drets dels autors o les seues institucions sense cost afegit
  • Disponibilitat en Accés Obert: s'ha d'oferir la possibilitat de publicar en Accés Obert amb una llicència oberta, o bé permetre el dipòsit en un repositori de la versió revisada per experts o la versió editorial en Accés Obert immediatament després de la publicació amb una llicència oberta

Criteris tècnics obligatoris

  • Ús d'identificadors permanents per a les publicacions: DOI (recomanat), URN o Handle
  • Dipòsit del contingut que assegure la preservació digital o a través d'alguna iniciativa com, per exemple, CLOCKSS o Portico
  • Inclusió de metadades de qualitat en un estàndard interoperable amb format no propietari, sota una llicència de domini públic CC0. S'haurà d'incloure informació detallada sobre els finançadors, com a mínim, el nom del finançador i el número/identificador del programa de finançament
  • Inclusió d'informació llegible per màquina encastada en l'article sobre l'Accés Obert i la llicència. Aquesta informació estarà en un format estàndard no propietari

 Recomanacions

  • Utilització d'identificadors per a autors (com ara ORCID), finançadors, programes de finançament, institucions, etc.
  • Registre de les polítiques d'autoarxivament de la revista en SHERPA/RoMEO
  • Possibilitat de descàrrega del text complet en un format estàndard llegible per màquina, per exemple, JATS XML
  • Dipòsit directe de les publicacions, juntament amb les seues metadades, des de l'editorial a un repositori que complisca amb els criteris establits pel Pla S
  • Compliment dels criteris per a metadades establides per r OpenAIRE
  • Enllaç a dades, codi i qualsevol informació vinculada per la publicació i que estiga disponible en repositoris externs
  • Dades sobre citació en Accés Obert segons els estàndards de l'Initiative for Open Citations (I4OC)

Criteris addicionals per a revistes en Accés Obert

A més dels requisits obligatoris i recomanacions exposades en els punts anteriors, les revistes i plataformes en Accés Obert han de complir obligatòriament amb els  criteris següents:

  • DOAJ: han d'estar registrades o en procés de registre en el Directory of Open Access Journals (DOAJ)
  • Revistes espill: les revistes en Accés Obert no hauran de tenir una revista espill/germana amb un model de subscripció i amb un solapament substancial en l'equip editorial. Aquestes revistes seran considerades de facto revistes híbrides
  • Descomptes: s'han d'oferir exempcions en els costos de publicació a autors de països amb baixos ingressos i descomptes a autors de països en vies de desenvolupament. També s'oferiran exempcions i descomptes a autors amb necessitats degudament justificades. Les polítiques d'exempcions i descomptes es descriuran al web de la revista. A més, les estadístiques sobre exempcions sol·licitades i concedides hauran de ser enviades si se sol·licita
  • Transparència: la informació sobre els costos de publicació (procés de revisió, edició, treball editorial, etc.) han de ser públics des del web de la revista. Per a complir amb aquest criteri s'han desenvolupat uns marcs per a la transparència de preus amb les característiques següents:
    • Hi ha dos marcs de transparència de preus que estan validats en el Pla S: el desenvolupat per Information Power i el desenvolupat per FAIR Open Access Alliance
    • Cada revista haurà de seguir un dels dos marcs esmentats anteriorment
    • Només les revistes que amb data 01/07/2022 s'adherisquen a un d'aquests marcs podran rebre fons des dels membres del cOAllition S
    • Abans del dia 01/12/2021 la cOAllition S donarà informació a les editorials sobre on hauran de dipositar la informació i en quines condicions es realitzarà l'accés a les dades